Després d’unes primeres setmanes a Colòmbia pedalant pel departament d’Antioquia, vaig arribar a Medellín –la seva capital–. Allà vaig aturar-me uns dies a la Casa del Ciclista del Manuel abans no posar-me a pedalar cap a la regió de l’Eje Cafetero.
Una de les moltes coses bones que Colòmbia ofereix als viatgers amb bicicleta és que s’hi menja molta carn i en molta quantiat…
Per sort, tota aquesta carn la podia fer tirar avall amb la gran varietat de fruites i verdures que es poden trobar al país. Vaig descobrir-ne tantes que em costa molt recordar-ne els noms…
Amb tanta vitamina vaig aconseguir arribar fins als departametns de Caldas, Risaralda i Quindío, que constitueixen la regió de l’Eje Cafetero.
A Salento, un poble amb moltes haciendas cafeteres, vaig conèixer tres ciclistes: el Dean i la Dang (una parella filipino-canadenca que ja porten dos anys de ruta) i el Bernardo (un fotògraf brasiler que feia el seu primer viatge amb bici). Junts vam continuar pedalant fins a la ciutat d’Ibagué per una pista de terra que s’enfilava fins a 3.300 metres…
Des d’allà dalt vam començar el descens cap al petit poble de Toche, on vam fer nit per l’endemà arribar a Ibagué.
L’endemà, al cap d’uns quilòmetres més de baixada i d’uns quants túnels que feien por, vam arribar a Ibagué. Després de la trompada que vaig patir en perdre la roda, per fi vaig poder donar al meu remolc i al meu genoll el tractament que es mereixien…
Les fotos d’aquesta entrada on apareixo jo són del Bernardo o del Dean i la Dang. Fes un cop d’ull als seus webs, valen molt la pena!
Encara no hi ha comentaris.