Després d’Alaska i d’una visita força fugaç al Canadà, vaig entrar al Nord-oest dels Estats Units, el “Pacific North West”, una àrea que comprèn els estats de Washington i d’Oregon. De camí a Bellingham vaig coincidir amb una ciclista mallorquina que, casualment, anava en la mateixa direcció que jo, així que vam posar-nos a pedalar plegats…
La Maria Joana, a Vancouver, posant a punt la seva màquina.
A Vancouver, a punt d’empatxar-me de sushi, un menjar reltivament barat arran de la gran quantitat de població i negocis asiàtics que hi ha.
Vancouver.
Només sortir de Vancouver, la pluja ja ens va advertir que ens acompanyaria durant moltes setmanes…
Primer despertar als EUA.
Primer esmorzar amb sabor mediterrani des de feia temps.
La Maria Joana, flipant amb les primeres autocaravanes dels EUA.
El somni americà.
Carril bici cap a Bellingham.
Parada en una gasolinera.
Parada a fer un croissant gegant.
En un parc de Bellingham, a punt d’escalfar unes ‘baked beans’ en llauna.
Peus freds.
Un espresso i uns raviolis.
Mmm…
Fent el sopar.
Amb el Dennis, un mecànic de bicis que ens va convidar a dormir a casa seva pequè no ens mulléssim.
A Anacortes vam parar un parell de dies a recueprar una mica de proteïna. Després de passar dues nits a casa d’una parella de Warmshowers encantadors, vam agafar un ferri per cisitar les illes de San Juan, on uns paisatges replets de cèrvols inofensius em van fer oblidar de les nits d’angoixa que vaig passar acampant entre els grizzlies del Yukon…
Fent-la petar a la sortida d’un Safeway.
“24 hours breakfast”
“No m’ho puc creure…”
“Calla i observa.”
Mmm…
Amb la panxa plena, direcció Anacortes.
Una parella d’artistes que van acceptar la nostra sol·licitud de Warmshowers.
Fent el sopar.
Un xulo-piscines a bord del ferri que porta a Orcas Island, una de les illes de San Juan.
Orcas Island.
La casa del nostre Warmshowers.
La seva mascota.
Pocs segons abans que el buldog es tirés a sobre la Maria Joana a llepar-li la cara.
La “pick-up”, indispensable.
Com que a les illes de San Juan no hi ha óssos et fas un fart de veure cèrvols.
Un cavall força ample.
Pedalant amb el Mike, un cuiner que ens va convidar a dormir al “resort-retreat” on treballava.
Poc abans d’entrar a la sauna…
Acabats de despertar per un cèrvol que ens volia fotre les galetes…
La platja de Doe Bay.
Pujant el Mount Constitution, a Orcas Island.
Uns quants rovellons (poc que saben què són allà…).
La humitat característica del Pacífic.
Baixant del Mount Constitution.
Carregats amb tot l’equipatge, preparats per tornar a terra ferma.
Esperant el ferri per tornar a Anacortes.
Retornats a terra ferma, vam fer unes quantes ziga-zagues per la badia de Puget Sound. Malgrat que la pluja va ser intensa i contína, no vam desistir i vam conèixer paratges molt bonics i pobles molt interessants, com Whidbey Island i el poble escandinau de Poulsbo.
La Maria Joana a Port Townsend, rumiant si abandona a bici i salpa a la mar.
Botiga de bicis a Port Townsend.
Cap a Whidbey Island.
La casa dels nostres hostes, a Langley, Whidbey Island.
Jo, fent les finestres.
Sopar familiar en honor a la filla absent, que mentre creua els EUA amb bici els seus pares han decidit acollir cicloturistes com ella.
El pare, d’arrels escandinaves i pescador de salmons a Alaska, reparant les xarxes de cara a la temporada vinent.
El seu esmorzar de cada dia des de fa vint anys: “Toast with cream cheese, lox and capers.”
El vermut dels diumenges.
Preparant la ruta abans de reprendre el camí.
La Maria Joana no es volia acomiadar del moix de la casa…
Dient adéu al Keith, que ens va obsequiar amb uns paquets del seu salmó fumat (a la xemeneia de casa) que vam guardar a les alforges com un tresor.
Acampant en un parc.
Al centre de Poulsbo, una població d’arrels víkings on la gent encara parla norueg.
Pastisseria escandinava.
Després d’uns quants dies immersos en la natura, vam agafar un ferri per fins a Seattle, la capital del grunch, el cafè i les vendes online. Per sort, vam trobar una parella de francesos que ens van acollir en el seu apartament i fins i tot ens en van deixar les claus, així que vam poder conèixer aquesta ciutat fascinant al nostre ritme.
Al ferri, a punt d’arribar a Seattle des de Bremerton.
Seattle.
Seattle no és San Francisco, però Déu n’hi do…
Esperant a les oficines d’Amazon, on treballa el nostre Warmshowers.
Des del balcó del seu aparatment.
Amazon, fill i icona de la ciutat.
El bar on Nirvana va fer el primer concert, diuen.
On va néixer la cadena de cafès més gran del món?
Activisme entre gegants capitalistes.
El mercat de Seattle, famós pel peix provinent d’Alaska.
El salmó, la meva perdició…
“Salmon jerky” (salmó assecat).
“Amazin’ Elephant Garlic.” Fins i tot als mercats són bons amb el màrketing…
Buscant algun lloc per menjar…
Gran descobriment: Wally no és Wally a tot arreu…
“Pulled pork sandwich.”
“Cheese burger with everything.”
“Let’s see…”
“Kinda good…”
Després de passar uns dies a Seattle vam continuar pedalant fins a Olímpia, la capital de l’estat de Washington, on vam poder celebrar el Halloween sense patir per convertir-nos en uns detractors de la Castanyada. D’allà, vam seguir la ruta en direcció al següent estat del nostre pas pels EUA: Oregon.
Pedalant cap a Olímpia amb la panxa plena.
Olímpia.
Halloween…
Els boscos humits del “Pacific North West.”
Direcció Raymond, direcció Oregon.
Si t’agraden els relats de Bicicleta i Manta i hi vols col·laborar, pots compartir-los a les xarxes socials, deixar-hi el teu comentari o implicar-t’hi d’una manera més directa. Gràcies!
No comments yet.