“Des de Loreto fins a la Paz la carretera es desvia cap a l’interior i és gairebé tota recta. L’alternativa més divertida és agafar el camí de carro que va fins a Agua Verde i, un cop allà, esperar que una panga o un veler et porti fins a San Evaristo.” Aquesta va ser una de les recomanacions que em va […]
Vaig arribar a la població de Loreto, a la Baixa Califòrnia Sud, amb la intenció de quedar-m’hi només tres nits, però al final, per les situacions diverses que es van anar produint cada cop que em plantejava marxar, m’hi vaig acabar quedant gairebé tres mesos. Durant tot aquest temps vaig estar-me al càmping Palmas Altas, on vaig estar […]
Després de l’estat de Baixa Califòrnia vaig entrar al de Baixa Califòrnia Sud, on encara m’esperaven 300 quilòmetres pel desert de Vizcaíno abans no arribar al mar de Cortez. Per sort, a mig camí vaig tenir una petita treva: el poble de San Ignacio de Kadakaamán, un oasi de palmeres habitat originàriament per indígines cotximís i, més tard, […]
Després d’uns dies a San Diego, la meva companya de viatge va reprendre el seu camí i jo vaig continuar la ruta tot sol. L’entrada a Mèxic va ser ràpida i molt fàcil (fins i tot vaig haver de fer marxa enrere perque s’havien descuidat d’estampar-me el segell d’entrada). Un cop a Tijuana, els canvis respecte als Estats […]
Després de Washington i Oregon va venir Califòrnia. Al cap d’un dia passat per aigua a Crescent City vam entrar al comtat de Humboldt, que juntament amb el de Trinity i el de Mendocino conforma l’Emerald Triangle, la regió dels Estats Units (i segurament del món) on es cultiva més marihuana per metre quadrat –malgrat no estar del […]
Després de Washington vam entrar Oregon, un estat tant o més progressista que l’anterior i on a molta gent li encanten les bicis i els esports a l’aire lliure, la qual cosa, amb les nostres pintes, ens va portar a conèixer força gent… La pluja i el fred ens van seguir acompanyant sempre, però afortunadament vam continuar gaudint de […]
Després d’Alaska i d’una visita força fugaç al Canadà, vaig entrar al Nord-oest dels Estats Units, el “Pacific North West”, una àrea que comprèn els estats de Washington i d’Oregon. De camí a Bellingham vaig coincidir amb una ciclista mallorquina que, casualment, anava en la mateixa direcció que jo, així que vam posar-nos a pedalar plegats… […]
Després d’un any sencer en què el meu únic vehicle havia estat la bicicleta, el vol des de Xangai fins a Anchorage va ser infernal. De fet en van ser tres: Xangai – Seül, Seül – Seattle i Seattle – Anchorage. En total, 24 hores d’un viatge que, malgrat tot, em fer arribar a Amèrica abans del […]
Després d’una setmana pel Kazakhstan, el Vali i jo vam entrar a la Xina pel nord-oest, per la regió de Xinjiang, una àrea composta per muntanyes i desert que és habitada majoritàriament pels uigurs, un poble turc amb arrels a l’Àsia central. Les iurtes l’alfabet àrab, les mesquites i les cares de la gent ens recordaven molt als països […]
Venint dels paisatges lúgubres del Pamir, arribar al Kirguizistan va ser com acabar una pel·lícula de terror i entrar en un conte de fades. Els pics de 7.000 quedaven lluny i i les valls eren catifes de gespa on s’alçaven avets immenson i passejaven tot tipus d’animals. Sobretot cavalls. Cavalls immensos, esvelts i molt ben […]
Bicicleta i Manta was born during Raimon Escapa's first long bicycle trip, a journey from Catalonia to Togo. After a couple of years back home, the site finally became what it was meant from the beginning: a travel log from a tour around the world.
Become a member of Warmshowers, a network for bicycle travelers and people who want to make the planet a little more hospitable. Start here!
