Next to our incursion into Los Yungas region we returned to the Altiplano. In the town of Oruro we stopped two days to plan (with the help of a very useful PDF and the website Andes by Bike) the section of Bolivia that made me more excited: the Salar de Uyuni and the department of Potosí.
After Santiago de Huari we arrived to Salinas de Garci-Mendoza, where we bought menjar pels tres dies de ruta que ens esperaven fins a la ciutat d’Uyuni. D’allà vam rodejar el volcà Tanupa fins al poble Coqueza, per on vam entrar al Salar de Uyuni. Després de 37 quilòmetres pedalant per la salt en direcció sud vam parar a la vora de l’illa Incahuasi per fer una de les acampades més espectaculars que recordo. L’endemà al matí, completament untats amb crema solar, vam continuar avançant per sobre de tot de rajoles blanques fins que, 70 quilòmetres més endavant, vam sortir del “salar” i vam arribar a Colchani.
De la ciutat d’Uyuni vaig continuar tot sol pel departament de Potosí en direcció al Sud-oest del país. Passats els pobles d’Alota i Soniquera vaig entrar a la província de Sud-Lípez. Durant els següents set dies vaig estar pedalant pels paisatges més durs però també més espectaculars que m’he trobat a Sud-amèrica: el volcà Uturuncu (6.008 m), la Laguna Colorada, els guèisers Sol de Mañana, les aigües termals de Polques, el Desierto de Dalí…

Al poble de Bengal Vinto em va agafar un mal de panxa i l’alcalde ens va cedir aquesta habitació per passar-hi la nit.

Collita de quinoa.

Camps de quinoa.

A la vora del volcà Tanupa el terra es torna més compacte…

De sobte, el camí va quedar submergit sota un pam d’aigua (la temporada de pluges havia acabat feia molt poc).

A mesura que avançavem, però, cada cop hi havia menys aigua.

L’illa Incahuasi, un tros de terra ple de cactus enmig de la salt (hi ha hotels i restaurants on vam aprofitar per fer un cafè).

100 quilòmetres després…

El Cerro Rico, responsable de l’expressió “això val un Potosí!”

Acampant al restaurant de Villa Mar (4.300 metres).

Villa Mar (i la cua de l’avioneta que s’hi va estavellar als anys noranta).

A 4.400 metres.

El camí que uneix Quetena Chico amb la Laguna Colorada.

A 4.950 metres.

Hi ha un moment del dia, normalment als matins, en què la Laguna Colorada es torna completament vermella.

L’altra peculiaritat que té són els flamencs que s’hi passegen…

I que, com que està rodejada per volcans, en alguns racons la seva aigua és calenta.

Els únics serveis es troben a l’extrem Sud-oest de la Laguna Colorada, a Huayllajara, un poblat d’aparença no gaire amable però on hi ha botigues que venen cervesa i hostals amb prou nets.

La Sebastiana i el Manuel, propietaris del Lodge Cordillera.
Si vols llegir més sobre Bolívia, aquí tens més entrades. I si t’interessa la ruta, descarrega’t el PDF que et deia al principi i fes un cop d’ull a la web Andes by Bike. Una abraçada i fins la propera!
No comments yet.